L'adult davant la por infantil

Dins el desenvolupament emocional, trobem gran quantitat d'emocions entre les quals es troben aquelles que ens fan sentir millor i en canvi d'altres que ens agraden menys perquè ens produeixen algun tipus de rebuig o inquietud, però igualment entren dins de la vida quotidiana, com és el sentiment de la por.

Hi ha molts tipus de pors al llarg de la infància i la vida adulta. Conèixer-i saber abordar-los amb naturalitat, ens farà tenir estratègies i eines a l'hora de comprendre i acompanyar els nostres fills i filles en aquestes situacions tan habituals on apareix la por.

Pot aparèixer por al desconegut, al nou, als canvis, a la foscor, a sentir dolor, als monstres i fins i tot a altres personatges creats al llarg de la història com el Coco o l'Home de sac.

Però, quin és el paper de l'adult davant de la por de l'infant?

El primer de tot és proporcionar calma, tranquil·litat, seguretat i acompanyament.

Hem d'actuar des del pensament racional, explicant-li al nostre fill o filla de manera real el que passa, sense emprar la mentida, amb un llenguatge i vocabulari senzills, on sigui capaç de comprendre el que li passa i quina és la realitat.

La major part de les pors formen part de la nostra imaginació i del poder de crear una imatge irreal d'alguna cosa que encara fins i tot no coneixem.

És per això que els adults hem d'acompanyar aquesta por, validant les emocions dels nostres infants, fent que se sentin compresos, escoltats i acompanyats en un moment en què no són capaços de controlar des del pensament racional allò que pensen o creuen.

Oferir seguretat, acompanyar-los, si així ho necessiten, escoltar-los explicar la seva por, verbalitzar-ho, o simplement fer una abraçada i mostrar-se proper i disponible, poden ser algunes de les claus perquè a poc a poc desaparegui aquesta por i no s'acabi enquistant.

És important validar la seva emoció, sense restar-li importància, comprenent el que necessita en aquest precís moment a través de l'empatia i l'afecte.

Una mirada empàtica és essencial per poder comprendre el seu moment i la seva forma de sentir. Posar-nos en les seves sabates ens farà capaços d'oferir-los les eines necessàries en cada situació.

Potser ens ajuda una cosa tan senzilla com realitzar preguntes simples del tipus:

- Què t'ajudaria a sentir-te millor?

- En què puc ajudar-te?

- Què creus tu què podem fer?

- Vols que t'abraci?

Donar exemple i ser nosaltres els que també parlem de les nostres pors i inquietuds, farà que vegin aquesta emoció amb més naturalitat i desdramatització.

A més també podem emprar alguns materials per acompanyar aquest procés que poden resultar molt útils per a verbalitzar emocions i posar l'accent en elles, validant-les i acompanyant-les, fent que puguem compartir experiències de manera conjunta.

Us deixem aquí dues propostes, d'una banda un llibre i per un altre un joc.

El llibre Tot el que sé de la por ens portarà de la mà del seu protagonista per un viatge en el qual descobrirem que hi ha molts tipus de pors que podem compartir o no amb altra gent i que moltes vegades no són tan dolents com pensem.

D'altra banda el joc Emotio ens proposa diverses dinàmiques per "jugar" amb les emocions: inventar històries, representar emocions, comunicar-nos amb la nostra família. És un joc en el qual no només parlarem de por sinó de moltes altres emocions però que pot ser una gran excusa per tractar el tema.

Alejandra Melús d'Atención Temprana y Estimulación.