Què són els períodes sensitius?

Els períodes sensitius (també coneguts com a períodes sensibles) són períodes, més o menys llargs en el temps, en què el nen mostra un interès especial per aprendre una cosa en concret; etapes que podríem descriure com a finestres d'aprenentatge, a través de les quals el nen aprèn de manera natural, amb entusiasme, alegria, i sense fatigar-se. És com un moment màgic en què li interessa moltíssim un tema i és capaç d'absorbir tot allò que hi té a veure.

Aquest concepte va ser desenvolupat per la prestigiosa pedagoga italiana Maria Montessori, que va traslladar a l'aula aprenentatges de la biologia.

¿Qué periodos sensibles existen?

Maria Montessori trasladó sus observaciones al aula e identificó como principales periodos sensitivos en el niño, el orden, el refinamiento sensorial, el desarrollo del lenguaje y el movimiento.

Es muy importante entender que estos periodos sensibles al aprendizaje se producen de manera recurrente, pero son temporales. Por ejemplo, puede pasar que tenga mucho interés en aprender cómo coger bien un objeto y luego ese interés desaparezca. Más adelante quizás reaparezca ese interés, pero transformado en cómo lanzar ese objeto lo más lejos posible. Además, varios periodos sensitivos pueden convivir en el tiempo: puede tener interés en cómo lanzar una bola y en cómo explicar lo lejos que ha llegado al mismo tiempo.

Os contamos un poco más sobre cada uno de ellos:

El orden: aunque nos resulte sorprendente, niños y niñas a partir del año son muy sensibles al orden. Se trata de una atracción respecto al orden externo (armonía, presentación, organización…) que también trasladan a su juego: ordenar, clasificar, agrupar… El orden es una especie de mecanismo que les ayuda a relacionarse con el mundo. A menudo no lo tenemos en cuenta, pero es de vital importancia. Por cierto, te dejamos aquí un link a nuestro ebook gratuito “¿Cómo preparar un espacio de juego en casa?”

El refinament sensorial: Es tracta d'una sensibilitat especial cap a l'entesa i la discriminació del que veuen els nostres sentits. El reconeixement d'olors (sentit olfactiu) o la distinció entre sons greus i aguts (sentit auditiu) en són alguns exemples, encara que també podríem parlar d'interès en textures, pesos, temperatura, gust... És un període que se sol donar a partir dels 3 anys. Tot i que es pot produir abans.

El llenguatge: sens dubte, és una àrea d'interès superàmplia, molt gradual i present des de pràcticament el naixement. Al principi en forma d'interès pels moviments de la boca i pels sons, però molt ràpidament es transforma en interès per la producció del llenguatge, per les noves paraules, per la forma de les lletres, pel seu nom, per l'escriptura. Són períodes sensitius que es donen de forma contínua.

El moviment: passa com en el llenguatge, els períodes sensibles al moviment són continus, presents des del naixement, comencen per les extremitats, dits, mans i evolucionen cap a estar asseguda, el gateig, posar-se dreta, caminar... Però la cosa no s'acaba aquí, fins als 6 anys aquest període sensitiu evoluciona amb sensibilitat a l'arrossegament, a l'empenta, a les voltes sobre si mateix, al moviment d'objectes, a les tombarelles...

A més d'aquests períodes sensibles, segur que també sabreu detectar altres àrees d'interès molt variades: social (qui és aquesta persona?), d'aprenentatges concrets (què és un volcà?), i moltes més.

Per què és important identificar aquests períodes sensibles a l'aprenentatge?

Com ja hem comentat, aquests períodes sensibles montessori duren un temps i desapareixen després, s'hagi adquirit o no aquesta habilitat. Durant aquests, hi ha certs grups de neurones que es mostren més actives que altres, cosa que fa que, de forma inconscient, nenes i nens escullen l'ambient que més n'afavoreix el desenvolupament. Saber identificar-los també ens ajudarà a entendre els seus comportaments i a respectar les seves necessitats.

Quan algun obstacle impedeix al nen desenvolupar-se de manera lliure durant aquests períodes concrets, es produeixen reaccions doloroses i fins i tot violentes; el que comunament s'han anomenat capricis o enrabiades, ignorant moltes vegades les causes d'aquestes reaccions en el nen. Els capricis són l'expressió duna necessitat no satisfeta que crea un estat de tensió.

Si som capaços d'identificar, de comprendre i de satisfer aquestes reaccions, a l'estat inicial d'agitació li sobrevé la calma. Respectar els períodes sensitius del nen resulta, per tant, fonamental.

A més, hem de recordar que és en aquests períodes sensitius quan els resultarà més senzill adquirir certes habilitats, encara que això no significa que un cop passat aquest període no puguin adquirir aquesta habilitat, això sí, els suposarà un esforç més gran. Un exemple molt clar és l'aprenentatge d'idiomes, quan som petits és molt més fàcil que dominem una segona llengua si tenim contacte directe constant, cosa que no vol dir que més endavant no ho puguem aprendre pel nostre compte.

Permetre'ls satisfer lliurement aquestes necessitats els produeix un estat de calma i felicitat que necessiten per continuar treballant activament i desenvolupar noves habilitats.

Algunes pistes per saber quan una nena o un nen està en un període sensitiu.

Ara ja sabem per què és important respectar aquests períodes sensibles, però... com els identifiquem? Tot i que no es tracta d'una ciència exacta, hi ha alguns patrons de comportament que ens poden ajudar a detectar-los amb facilitat:

• La repetició d'activitats sense motiu aparent

• Una concentració elevada i espontània amb l'activitat

• Dedicació de molt de temps i interès per la mateixa tasca o activitat durant dies seguits

• Realització d'aquesta tasca o aspecte a llocs inesperats. Per exemple: quan recullen una habitació que no és la seva

I què fer quan veiem que una nena o un nen està en un període sensible determinat?

Un cop identificats, és molt important que sapiguem com actuar per respectar i no entorpir el procés natural d'aprenentatge.

Primer de tot, els hem de donar aquesta llibertat que es mereixen i permetre'ls triar per ells mateixos quines coses volen o no volen fer. Tot i això, com a adults, hem de ser els responsables de marcar els límits per donar-los seguretat i confiança sense reprimir-los, es tracta d'orientar-los i guiar-los perquè siguin ells qui finalment facin les coses.

També és important tenir un espai preparat per a aquestes activitats. Un bon ambient ordenat i organitzat perquè quedi tot al seu abast permet que nens i nenes puguin desenvolupar activitats de forma més senzilla, tranquil·la i autònoma.

Finalment, hem de recordar que som un exemple a seguir, podem aprofitar-nos-en per guiar-los. Al final ens veuen com un mirall i assimilaran com a "normals" els nostres comportaments.

Quin rol tenen els materials Montessori en el desenvolupament dels períodes sensitius?

Maria Montessori va concebre els materials Montessori perquè les nenes i els nens poguessin satisfer aquestes necessitats de descobriment del món i de si mateixos de forma autònoma i a través dels sentits, de manera que l'activitat motriu i l'activitat mental fossin de la mà.

És per això que els materials Montessori estan destinats a aprenentatges concrets. No es tracta de joguines, sinó de propostes basades en objectes reals i quotidians, gairebé sempre basats en materials naturals i que moltes vegades permeten autocorrecció d'aprenentatge. Això no vol dir, però, que el rol de l'adult no sigui important: al contrari, la veu i la guia és molt valuosa per a nenes i nens.

Aquí podeu accedir a totes les propostes de materials Montessori de Jugaia. I ja saps per qualsevol dubte, ens pots trucar al 93 515 60 41 o escriure'ns a hola@jugaia.com